La Quaresma comença als calendaris litúrgics catòlics, anglicans i protestants un dimecres, el Dimecres de Cendra, abans que arribin les set setmanes d’abstinència. És un record dels quaranta dies que Jesús va estar vagant pel desert.
Per als catòlics és una diada de dejuni –igual que el Divendres Sant–, i tradicionalment als fidels que van a missa se’ls posa un polsim de cendra al front en forma de creu. Es tracta d’un signe de penitència que recorda la condició humana, ja que el sacerdot pronuncia la frase 'Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris' (‘Recorda, home, que ets pols, i en pols has de tornar’). Segons la tradició, la crema dels llorers, palmes i palmons que han estat beneïts el Diumenge de Rams de l’any anterior dóna lloc a la cendra que s’imposa al front dels fidels.
Tot i que cada municipi celebra l’enterrament de la sardina d’una forma diferent, en moltes poblacions es duu a terme una representació de la mort d’en Carnestoltes i –el rei del Carnaval i que presideix totes les activitats de festa–, seguida d’una plorada general, una processó amb el cos d’en Carnestoltes i, finalment, una sardinada popular.
En molts municipis de Catalunya té lloc l’enterrament de la sardina el mateix Dimecres de Cendra. Estem davant l’últim acte del Carnaval, que tanca tot el cicle de gresca i xerinola que ha omplert els carrers de moltíssimes poblacions de colors, música i disbauxa. En origen, l’enterrament de la sardina el trobem a la tradició ja perduda de sortir als afores a berenar el darrer dia de Carnaval per tal de posar fi al període de festa.
